Una mica d'història

 FESTA DE TANABATA (JAPÓ)

Us expliquem la llegenda que hi ha darrere del Tanabata japonès: la festa de les estrelles. Una festivitat que celebra la trobada entre l'estrella Vega i l'estrella Altair, separades per la Via Làctia.

Explica la llegenda que fa molts, molts anys, hi havia una princesa anomenada Orihime (Princesa

Teixidora) la qual passava els seus dies teixint tota mena de teles a la vora del riu Amanogawa (Via Làctia en japonès) per oferir-les després als déus. Teixia tant, tant, que no tenia temps per a res més, i encara que gaudia teixint, se sentia sola.

El seu pare, el rei Tenkou (Rei celestial) preocupat per ella, va voler que conegués a Hikoboshi, un pastor que vivia a l'altre costat del riu en el qual Orihime teixia les seves teles. Hikoboshi i Orihime es van enamorar només veure's i, poc després, es van casar.

S'estimaven tant que van començar a descuidar les seves tasques, Orihime va deixar de teixir, i Hikiboshi no guiava al seu bestiar, que es va escampar per tot el cel. El rei Tenkou, enfadat per la irresponsabilitat de la seva filla i Hikiboshi, va decidir castigar-los: els va separar, posant-los a banda i banda de la Via Làctia perquè mai més poguessin estar junts.

Hikiboshi i Orihime van tornar a les seves respectives tasques, però estaven tan desesperats per la distància, que li van pregar al rei Tenkou tornar a veure's un cop més. El rei Tenkou, commogut pel profund d'amor de la seva filla i el pastor, va prendre una decisió: Orihime i Hikiboshi podrien ajuntar-se un cop l'any, el setè dia del setè mes.

No obstant això, els amants es van adonar que no podien creuar el riu, Orihime va plorar tant que un esbart de garses va venir a ajudar per formar un pont d'ales pel qual poder travessar el Amanogawa. Les garses els van prometre que tornarien cada any amb la condició que no plogués, en aquest cas, haurien d'esperar a l'any següent.

I així, els amants, cada any, quan cau el 7 de juliol, creuen la Via Làctia i es reuneixen al cel estrellat. Es diu que la trobada dels amants els produeix tanta felicitat, que concedeixen desitjos a tot aquell que se'ls demana.

D'aquesta llegenda neix la festivitat de les estrelles, l'estrella Vega, representa Orihime, i l'estrella Altair a Hikiboshi, que cada 7 juliol es troben al cel.

La gent celebra la festa demanant desitjos i penjant-los d'arbres de bambú. Aquests desitjos s'escriuen en tires de paper de colors, moltes vegades en forma de poema, i tenen a veure amb la salut, l'amor, els diners, la felicitat... Durant aquests dies, hi ha ciutats japoneses que s'omplen de branques de bambú plagades de tires de colors plenes de desitjos, peticions i poemes. I a la nit, es celebren focs artificials en honor a Orihime i Hikiboshi.

FESTA DE SANT JOAN (CATALUNYA)

La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc, la Nit de les Bruixes o la Nit del Ros, és una celebració que es realitza arreu dels Països Catalans i més enllà, durant la nit entre el 23 i 24 de juny, una de les més curtes de l'any a causa de la proximitat del solstici d'estiu.

No és gens clar l'origen d'aquesta celebració. Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior al cristianisme. Una mena de reviviscència de les festes del solstici d'estiu. En canvi, n'hi ha que li veuen un origen burleta i alegre en el fet que és la nit més distant a la de Nadal i per tant hauria de ser la més maleïda i estimada pel diable.

Una de les formes amb què popularment s'anomena aquesta vetllada és la de la Nit de les Bruixes i és que es creu que aquesta nit és maleïda i que els més fantasiosos éssers surten amb més intensitat que en qualsevol altra nit de l'any. La majoria són malèfics i veure'ls duu la desventura, però també n'hi ha amb les quals se somia de topar des de ben petit.

Es diu que és la nit preferida per a la irrupció de cucales, l'Ànima de Cantiret, la feram, la mala bèstia, la Marmajor, nyitos i gambutzins. És lògic, ja que són dues criatures fantàstiques amb què s'espanta a la jovenalla -sobretot les fadrines- perquè no s'allunyin de poblat, i en aquesta nit en són més propensos que en d'altres.

També s'explica que surten els pertinedors, ànimes en pena que no van poder entrar al cel i que ara vaguen per la terra. També apareixen els Joanets que són manifestacions lumíniques, talment com boles de focs d'esperits, però aquests guarden gelosament tresors que potser algun afortunat podrà veure, però compte per què els defensaran amb pessics, mossegades i cremades.

Es creu que l'amoreta només surt aquesta nit i que va disparant a la gent amb arc i fletxes per enamorar-los. També s'explica que es passeja la Dama Fortuna, cavalcant sobre una roda o un carro alat. Qui la vegi tindrà sort assegurada per tot el que li resti de vida. I són força evidents els efectes de la pols que fa casa que alliberen els arbres del bosc per aquesta nit, però només si a un li cau la del sexe adequat, perquè si li cau la pols de l'altre sexe llavors tindrà el casament més desventurat que es pogués desitjar a un enemic.

És una nit de reunions per tota aquella mena de criatures màgiques que a la seva manera són dotades d'enteniment. Les bruixes es reuneixen per celebrar els seus sàbats. Les bruixes de mar enmig del mar, caminant damunt les aigües on fan els seus balls rodons on s'hi presenta el diable i pequen de moltes maneres diferents. La màgia de la nit els dóna màgia i forces per proseguir les malifetes. També es reuneixen entre elles les aloges, o les seves parentes, goges, llufes, emapitides o dones d'aigua. Fins i tots els follets es reuneixen entre ells a les llars de foc i es comporten d'una manera diferent de com ho fan la resta de l'any.

Es diu que qui neix aquesta nit queda marcat per tota la vida. Se'ls anomena Joanencs i duen marcades creus en el paladar i els palmells de la mà en lloc de la M que tenim tots els Mortals. Si la llevadora li podia tallar el tel de la llengua d'una manera o d'una altra, llavors podia parlar en dues llengües diferents alhora. Es deia que havien nascut en gràcia i que fins i tot tenien capacitat per convertir en or les monedes que passessin per les seves mans durant les batallades del rellotge a mitjanit.